Dia mundial de la poesia 2014

Imagen

La Unesco va declarar el dia 21 de març, Dia Mundial de la Poesia, per celebrar-ho, la ILC -amb la col·laboració de diverses entitats públiques i privades-, celebra una gran festa de la paraula i les lletres i fomenta tot un seguit d’iniciatives, presencials i/o a través de la xarxa, arreu dels territoris de parla catalana. Es fa la tria d’un autor/a a qui se li encarrega un poema que és traduït, mostrant la riquesa mundial de la poesia en un joc de tornaveu poètic de gran extensió territorial (amb celebració d’Alacant a L’Alguer, i de la Franja a Puigcerdà).

Aquest any el poema l’ha escrit la Montserrat Abelló (Tarragona, 1918) seguint aquesta divisa “visc i torno a reviure, cada poema, cada paraula. Estimo tant la vida que la faig meva moltes vegades”.

TAN SOLS  LA PARAULA NUA

Tan sols la paraula nua

la teva, mai la d’un altre,

la que reflecteix  una vida

dins d’una solitud

curulla de promeses,

on tot és possible.

S’esvaneixen els dubtes

la foscor claror es torna

i els sols variants i múltiples

cauen damunt cada mot,

el cobreixen i donen força.

Enllà d’aquest ser-hi

tan precís que

s’allarga en el contingut

de cada  paraula clara.

Com  ho és la poesia

Clicant l’enllaç Tan sols la paraula nua podreu llegir la biografia de la Montserrat Abelló així com el poema traduït a nombroses llengües.

Anuncis

10 pensaments sobre “Dia mundial de la poesia 2014

  1. Como atento no más a mi quimera
    no reparaba en torno mío, un día
    me sorprendió la fértil primavera
    que en todo el ancho campo sonreía.

    Brotaban verdes hojas
    de las hinchadas yemas del ramaje,
    y flores amarillas, blancas, rojas,
    alegraban la mancha del paisaje.
    Antonio Machado

  2. SER MAESTRO

    Cada maestra de nuestro planeta
    es mujer valerosa y aguerrida,
    ellas hacen la patria más completa,
    ellas son luz y amor para la vida.

    Ser maestro es misión de gente noble,
    es ser un portador de la alegría,
    sembrador de valores en los hombres,
    buscador de la paz todos los días.

  3. La primavera besaba
    suavemente la arboleda,
    y el verde nuevo brotaba
    como una verde humareda.

    Las nubes iban pasando
    sobre el campo juvenil…
    Yo vi en las hojas temblando
    las frescas lluvias de abril.

    Bajo ese almendro florido,
    todo cargado de flor
    -recordé-, yo he maldecido
    mi juventud sin amor.

    Hoy en mitad de la vida,
    me he parado a meditar…
    ¡Juventud nunca vivida,
    quién te volviera a soñar!

    Autor del poema: Antonio Machado.

  4. Hi haurà a cada portal una parella
    besant-se o qui sap què, mentre que jo,
    sol i indefens, pensaré que la nit
    és una noia verge que m’espera
    i a crits estriparé l’embruix que me’n separa.

    Miquel Martí i Pol.

  5. No hi ha velers ni llenys que et donin gatges
    Sinó la nau veloç que ignora atzars
    O els acers submarins prenyats de dards;
    Pèlag vençut, no reclames ostatges.

    -Foix i Mas, Josep Vicenç-

  6. LAS ABARCAS DESIERTAS

    Por el cinco de enero,
    cada enero ponía
    mi calzado cabrero
    a la ventana fría.

    Y encontraban los días,
    que derriban las puertas,
    mis abarcas vacías,
    mis abarcas desiertas.

    Nunca tuve zapatos,
    ni trajes, ni palabras:
    siempre tuve regatos,
    siempre penas y cabras.
    Miguel Hernandez

  7. Mires el rostre dels companys que llavors vas estimar,
    revises l’emoció, trenques la mètrica,
    busques la paraula que millor diga
    l’instant que revius per un moment.

    -Pons, Ponç-

  8. Amor por el fútbol
    no es solo diversión
    es un sentimiento
    que nace del corazón

    Entre cantos y halagos
    se llena la afición
    esperando el momento
    del ansiado gol

    Señores jugadores
    vamos con todo
    ganemos la copa
    que es un tesoro

    No importa que llueve
    aquí estaremos
    amamos el fútbol
    jamas lo dejaremos

    No importa el lugar
    no importa el tiempo
    son mi equipo
    mi amado tormento

    Ahí estaré
    hasta el final
    para llorar o para cantar
    soy afición
    llevo el amor
    en todo mi cuerpo
    y en el corazón

  9. L’ODA INFINITA

    Tinc una oda començada
    que no puc acabar mai:
    dia i nit me l’ha dictada
    tot quant canta en la ventada,
    tot quant brilla per l’espai.

    Va entonar-la ma infantesa
    entre ensomnis d’amor pur;
    decaiguda i mig malmesa,
    joventut me l’ha represa
    amb compàs molt més segur.

    De seguida amb veu més forta
    m’han sigut dictats nous cants;
    pro cada any que el temps s’emporta
    veig una altra esparsa morta
    i perduts els consonants.

    Ja no sé com començava
    ni sé com acabarà,
    perquè tinc la pensa esclava
    d’una força que s’esbrava
    dictant-me-la sens parar.

    I aixís sempre a la ventura,
    sens saber si lliga o no,
    va enllaçant la mà insegura
    crits de goig, planys d’amargura,
    himnes d’alta adoració.

    Sols desitjo per ma glòria
    que, si algú aquesta oda sap,
    al moment en què jo mòria,
    me la digui de memòria
    mot per mot, de cap a cap.

    Me la digui a cau d’orella,
    esbrinant-me, fil per fil,
    de la ignota meravella
    que a la vida ens aparella
    el teixit ferm i subtil.

    I sabré si en lo que penses
    —oh poeta extasiat!—
    hi ha un ressò de les cadences
    de l’ocell d’ales immenses
    que nia en l’eternitat.

    Joan Maragall

  10. L’ÀNIMA DE LES FLORS

    Aquelles dues flors no estan pas tristes,
    no, no: riuen al sol.
    M’han encantat així que les he vistes
    posades a morir, mes sense dol.

    Joan Maragall

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s